Després de donar per finalitzat aquest projecte, cal treure'n un munt de conclusions. Sobre el procés, sobre el resultat, les sensacions, els obstacles, l'adecuació a l'espai, etc.
Primer de tot, volem dir que estem contentes d'haver participat en aquest projecte, trobem que ha sigut una gran oportunitat fer un procés d'artista i tenir llibertat per treballar i concentrar-nos en un sol tema. Tot i que la organització en general de classes i d'horaris no ha sigut perfecta, creiem que ha valgut la pena.
Sobre el nostre procés, recordem que vam començar amb una idea bastant clara, i no vam parar de treballar fins a aconseguir un resultat que creiem, és bastant fidel a aquesta idea principal. Ens hem dividit la feina (l'Elena s'encarregava de les fotografies i la Marta dels dibuixos) i juntament preniem totes les desicions, així com l'edició de les fotografies.
La sensació general que tenim és de satisfacció i esforç; dons hem invertit hores de feina i molta il·lusió en aquest projecte, i notem que hem madurat amb ell, tant a nivell d'estudis (organització, procés artístic, etc) com personal, dons creiem que hem millorat molt la relació tant amb els companys com amb els professors.
També hem d'esmentar i donar les gràcies a tots els professors involucrats en el projecte; des de les professores d'audiovisuals, que ens han facilitat materials i ajuda; fins a la professora de català que ens ha ajudat amb els textos; o el crític d'art, que ens ha ajudat i aconsellat en tot moment. També hem de donar les gràcies al fotògraf Colorviu de Sant Antoni de Vilamajor, que ha sigut molt eficaç a l'hora de revelar les fotografies amb "fua" amb el poc temps de marge que li vam donar. Per últim, també donem les gracies a Magatzems Corts per facilitar-nos un espai apte per tenir-hi el petit estudi fotogràfic.
Tot i que el projecte estigui concluït, no tot s'ha acabat, dons cal dir que els projectes s'han traslladat de l'espai d'arts de la troca al centre cívic de can Bassa.
Pròximament penjarem la nostra opinió sobre la controvèrsia i la polèmica que s'ha creat amb la desaparició-detenció de l'artista Ai Wei Wei que, recordem, és qui obra tots els nostres projectes.
viernes, 8 de abril de 2011
miércoles, 30 de marzo de 2011
lunes, 28 de marzo de 2011
projecte finalitzat!
Avui, dijous dia 31 de març a les 17:45 de la tarda podem dir que el nostre projecte ja esta quasi acabat!
Hem acabat les cites y hem penjat les fotos respectant la distribució acordada ahir, i tot i tenir alguns problemes tècnics (com ara que es veia molt que haviem esborrat les línies a llàpis de la paret i hem hagut de pintar a l'últim moment) a hores d'ara tan sols cal penjar les fotografies.
Marxem a celebrar-ho; i aviat penjarem aquí les fotografies del resultat final, de les últimes hores frenètiques de feina i les conclusions que hem obtingut d'aquesta experiència a partir de les opinions i les crítiques que rebem avui.
Elena i Marta; (molt contentes de que això estigui sortint tant i tant bé).
Hem acabat les cites y hem penjat les fotos respectant la distribució acordada ahir, i tot i tenir alguns problemes tècnics (com ara que es veia molt que haviem esborrat les línies a llàpis de la paret i hem hagut de pintar a l'últim moment) a hores d'ara tan sols cal penjar les fotografies.
Marxem a celebrar-ho; i aviat penjarem aquí les fotografies del resultat final, de les últimes hores frenètiques de feina i les conclusions que hem obtingut d'aquesta experiència a partir de les opinions i les crítiques que rebem avui.
Elena i Marta; (molt contentes de que això estigui sortint tant i tant bé).
dilluns 28
Falten 3 dies, per la presentació oficial. I encara ens falten un munt de coses.
Aquest matí hem donat una segona capa a la paret pintada, el dijous passat. Ens ha agradat el resultat.
I mentre la Marta continuava fent la prespectiva, i actualitzant el diari, l'Elena ha a acabat de fer els retocs, ara si, definitius de 3 de les fotogràfies.
Aquesta tarda, a les 17:15h, hem quedat amb l'Alex (un dels models) que representarà els tumors cerebrals. Aquestes són algunes de les fotogràfies seleccionades. (com sempre, no les posem totes, perquè partim d'un minim de 20 fotos, per persona )
Un cop acabada la sessió, em mirat que totes les fotogràfies fins el moment estiguessin bé, per poder dur les primeres ja al fotogràf i que les anès enllesint.
Per tant a dia d'avui, podem dir que 7 de les fotogràfies ( de 10 que seràn el resultat) ja estan al fotogràf del poble, persona que ja anteriorment ens havia fet un pressupostos, i desprès d'algunes variacions, ens n'ha tingut de fer un altre. Les fotogràfies de cos + dibuixos ens sortiran per uns 14€ cadascuna (30X40), per tant seràn un total de 70 euros, i les fotogràfies petites (aprox. 21X30) nomès de cara, ens sortiran a un preu de 7€ l'unitat, és a dir 35€ en total. Resumint, l'impressió de les fotogràfies amb foah (suport de cartró de 10mm) ens sortirà per 105€ en total.
Demà en principi intentarem enllestir les 3 fotogràfies que ens falten, per poder-li dur a la tarda.
Aquest matí hem donat una segona capa a la paret pintada, el dijous passat. Ens ha agradat el resultat.
I mentre la Marta continuava fent la prespectiva, i actualitzant el diari, l'Elena ha a acabat de fer els retocs, ara si, definitius de 3 de les fotogràfies.
Aquesta tarda, a les 17:15h, hem quedat amb l'Alex (un dels models) que representarà els tumors cerebrals. Aquestes són algunes de les fotogràfies seleccionades. (com sempre, no les posem totes, perquè partim d'un minim de 20 fotos, per persona )
Per tant a dia d'avui, podem dir que 7 de les fotogràfies ( de 10 que seràn el resultat) ja estan al fotogràf del poble, persona que ja anteriorment ens havia fet un pressupostos, i desprès d'algunes variacions, ens n'ha tingut de fer un altre. Les fotogràfies de cos + dibuixos ens sortiran per uns 14€ cadascuna (30X40), per tant seràn un total de 70 euros, i les fotogràfies petites (aprox. 21X30) nomès de cara, ens sortiran a un preu de 7€ l'unitat, és a dir 35€ en total. Resumint, l'impressió de les fotogràfies amb foah (suport de cartró de 10mm) ens sortirà per 105€ en total.
Demà en principi intentarem enllestir les 3 fotogràfies que ens falten, per poder-li dur a la tarda.
dijous 25 (un petit imprevist )
Aquesta setmana ens hem dedicat a repassar fotogràfies, parlar amb el fotogràf que ens tindrà d'imprimir les fotografies, i fer prespectives de l'espai.
La fotogràfia potser més difcil de retocar, ha sigut la que representa el càncer de mama, a l'entrada anterior, com es pot veure ja li falta un pit, però si la observem hi han alguns imperfectes, que hem estat hores retocant.
Avui, ens ha sorgit un inconvenient que no teniem previst. La nostre feina d'avui, era pintar el nostre pany de paret blanc (ja que hi havia algunes imperfeccions), ens hem encarregat de baixar la pintura, el rodet (pinzell), etc. Un cop preparat l'espai i nosaltres mateixes per a posar-nos a pintar, hem descobert que el pot de pintura era blanc però la pintura que hi contenia era grisa, desprès d'estar-ho mirant amb l'Albert i el Manel, hem decidit seguir endevant i pintar-la igualment. Amb l'esperança que el resultat sigui bó!
La fotogràfia potser més difcil de retocar, ha sigut la que representa el càncer de mama, a l'entrada anterior, com es pot veure ja li falta un pit, però si la observem hi han alguns imperfectes, que hem estat hores retocant.
Avui, ens ha sorgit un inconvenient que no teniem previst. La nostre feina d'avui, era pintar el nostre pany de paret blanc (ja que hi havia algunes imperfeccions), ens hem encarregat de baixar la pintura, el rodet (pinzell), etc. Un cop preparat l'espai i nosaltres mateixes per a posar-nos a pintar, hem descobert que el pot de pintura era blanc però la pintura que hi contenia era grisa, desprès d'estar-ho mirant amb l'Albert i el Manel, hem decidit seguir endevant i pintar-la igualment. Amb l'esperança que el resultat sigui bó!
miércoles, 23 de marzo de 2011
fotos retocades divendres 18.
Hem triat una de les fotogràfies que hem pensat que ens podria anar bé. (model Martina)
Ara posarem les fotos més destacades del procés.
la fotogràfia que hem agafat és:
Ara posarem les fotos més destacades del procés.
la fotogràfia que hem agafat és:
Aquesta fotogràfia, és l'originial.
Aqui, ja hem fet alguns retocs, com; retallar la cara, perquè no és recongui la persona. transformar-la en clanc i negre i pujar el contrast.
En aquesta, veiem realment la feina dificíl; borrar un pit. Els programes utilitzats, han sigut el picassa i el photshop, tot i així podem veure un error en el plec del braç, que a la següent imatge ja hem resolt.
Aquesta és la imatge final, sense el montatge amb el dibuix del pit. aquí com ja hem dit anteriorment, hem arreglar alguns errors, i em tret algunes imperfeccions de la pell.
martes, 22 de marzo de 2011
textos.
Aquests són alguns fragments que hem tret del llibre " la enfermedad y sus metáforas" de la Susan Sontang. (que ens l'ha deixat per el Manel Clot). A mida que anem llegint més anirem fent més gran aquesta entrada. (tot i així s'ha d'esmentar que la nostra recerca de fragments, textos...no conclou amb aquest llibre, estem a l'espera de aconseguir més fonts d'informació).
- Afectado de cólera o de tifus, nadie se pregunta: “¿Por qué yo?” Pero “¿Por qué yo?” (queriendo decir : “No es justo”) es la pregunta que muchos se hacen al enterarse de que tienen cáncer.
- La enfermedad es el lado nocturno de la vida, una ciudadanía más cara. A todos, al nacer, nos otorgan una doble ciudadanía, la del reino de los sanos y la del reino de los enfermos. Y aunque preferimos usar el pasaporte bueno, tarde o temprano cada uno de nosotros se ve obligado a identificarse, al menos por un tiempo, como ciudadano de aquel otro lugar. […] sin embargo es casi imposible residir en el reno de los enfermos sin dejarse influenciar por las siniestras metáforas con que han pintado su paisaje.
La malaltia és el costat nocturn de la vida, una ciutadania més cara. A tots, el nèixer, ens atornguen una doble ciutadania, la del regne dels sans i la del regne dels malalts. I tot i que prefrerim utilitzar el passaport bó, tard o dora cadascún de nosaltres es veu obligat a identificar-se, al menys per un temps, com a ciutadà d'aquell altre lloc. [...] No obstant això és casi impossible residir al regne dels malalts sense deixar-se influenciar per les sinistres metàfores amb que ens han pintat el seu paisatge.
La malaltia és el costat nocturn de la vida, una ciutadania més cara. A tots, el nèixer, ens atornguen una doble ciutadania, la del regne dels sans i la del regne dels malalts. I tot i que prefrerim utilitzar el passaport bó, tard o dora cadascún de nosaltres es veu obligat a identificar-se, al menys per un temps, com a ciutadà d'aquell altre lloc. [...] No obstant això és casi impossible residir al regne dels malalts sense deixar-se influenciar per les sinistres metàfores amb que ens han pintat el seu paisatge.
- Mal día…dolores terribles, etc.…y debilidad. No pude hacer nada. La debilidad no era sólo física. Debo curar mi yo antes de poder sanar…he de hacerlo sola y ahora mismo. Es la raíz de mi incapacidad de mejorar. No controlo mi mente.
Mal dia...dolors terribles, etc...i debilitat. No vaig poder fer res. La debilitat no era nomès físic. He de curar el meu "jo" abans de poder-me guarir...he de fer-ho sola i ara mateix. És l'arrel de la meva incapacitat de millorar. No controlo la meva ment.
- El cáncer , que se declara en cualquier parte del cuerpo, es una enfermedad del cuerpo. Lejos de revelar nada espiritual, revela que el cuerpo, desgraciadamente, no es más que el cuerpo.
El càncer, que és declara a cualsevol part del cos, és una malaltia del cos. Lluny de revelar res espiritual, revela que el cos, desgraciadament, no és res més que un cos.
El càncer, que és declara a cualsevol part del cos, és una malaltia del cos. Lluny de revelar res espiritual, revela que el cos, desgraciadament, no és res més que un cos.
- “Llevaba una vida de familia muy calmada y tranquila, pero no hay duda de que genitalmente estaba muy poco satisfecho.” Tanto su resignación como su cáncer lo demuestran. Tuvo que abandonar sus placeres personales, en su edad madura…si mi visión del cáncer es correcta, uno abandona, renuncia – entonces se encoge.
Aquests fragments són de dos autors diferents, que ens ha facilitat la Carme Ricard (la professora de català).
El primer és de; Màrius Torres i el següent de Miquel Marti i Pol.
1ra poesia:
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i ha ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
de llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç,
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà, encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'esera em fa mal...
I, gairabé, donaria per morir ara,
-- morir per sempre! -- una ànima immortal.
2na poesia: L'hoste insòlid (1978)
No em malvendré el silenci. D'aquest cos
en conec els topants i les draceres
i n'estimo els esclats, les defallences;
no hi visc a pler, però hi visc i això em basta.
No em malvendré el silenci ni l'espai
feixuc de mi mateix i dels projectes
desmesurats que em poblen i m'exalten.
amb els dits balbs de tant palpar memòries
m'inscric a tota mena de pròposits
de goig i d'esperança.
Fonda i clara,
la veu que em repeteix proclama vida.
deixa'm no dir-te el que hem perdut. Ho saps
tan bé com jo, i prou que ho repeteixen
tots els corcs, insistents i temeraris,
només que paris un xic les orelles.
Si que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per contemplar-lo.
Tanca els ulls i els veuràs com jo el veig ara.
No et diré pas què hi ha rera cada paraula.
Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.
Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
Delimita'm l'espai, però no esperis
que renuncï a res d'allò que estimo.
Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els mrialls les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.
Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.
No vull conservar res que cridi la memòria
de vent arrevatat i dels noms del silenci.
vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys, i res no em tempta per firar els ulls enrrere.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridant a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.
Ara que tots dos junts fem una sola
columna de claror, penso la urgent
necessitat de combatre els miratges,
d'abandonar la platja de les hores
on el sol cau a plom damunt l'arena
i abalteix voluntats, i d'establir
noves rutes, reblertes de presagis.
Aquest risc d'ara és templor.
No ens calen
espectadors furtius ni gent que aprovi
cada gest i en subratlli de destresa.
Llesquem el pa de cada instant.
Benignes
i agosarats, estimarem la vida
que muda i que es perfà, noblement lenta
i també noblement porfidiosa.
I anirem llun, encadenats al pura
atzar dels horitzons, que mai no tanquen
amb pany i clay l'estímul del paisatge.
Aquests fragments són de dos autors diferents, que ens ha facilitat la Carme Ricard (la professora de català).
El primer és de; Màrius Torres i el següent de Miquel Marti i Pol.
1ra poesia:
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i ha ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
de llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç,
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà, encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'esera em fa mal...
I, gairabé, donaria per morir ara,
-- morir per sempre! -- una ànima immortal.
2na poesia: L'hoste insòlid (1978)
No em malvendré el silenci. D'aquest cos
en conec els topants i les draceres
i n'estimo els esclats, les defallences;
no hi visc a pler, però hi visc i això em basta.
No em malvendré el silenci ni l'espai
feixuc de mi mateix i dels projectes
desmesurats que em poblen i m'exalten.
amb els dits balbs de tant palpar memòries
m'inscric a tota mena de pròposits
de goig i d'esperança.
Fonda i clara,
la veu que em repeteix proclama vida.
deixa'm no dir-te el que hem perdut. Ho saps
tan bé com jo, i prou que ho repeteixen
tots els corcs, insistents i temeraris,
només que paris un xic les orelles.
Si que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per contemplar-lo.
Tanca els ulls i els veuràs com jo el veig ara.
No et diré pas què hi ha rera cada paraula.
Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.
Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
Delimita'm l'espai, però no esperis
que renuncï a res d'allò que estimo.
Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els mrialls les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.
Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.
No vull conservar res que cridi la memòria
de vent arrevatat i dels noms del silenci.
vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys, i res no em tempta per firar els ulls enrrere.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridant a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.
Ara que tots dos junts fem una sola
columna de claror, penso la urgent
necessitat de combatre els miratges,
d'abandonar la platja de les hores
on el sol cau a plom damunt l'arena
i abalteix voluntats, i d'establir
noves rutes, reblertes de presagis.
Aquest risc d'ara és templor.
No ens calen
espectadors furtius ni gent que aprovi
cada gest i en subratlli de destresa.
Llesquem el pa de cada instant.
Benignes
i agosarats, estimarem la vida
que muda i que es perfà, noblement lenta
i també noblement porfidiosa.
I anirem llun, encadenats al pura
atzar dels horitzons, que mai no tanquen
amb pany i clay l'estímul del paisatge.
lunes, 21 de marzo de 2011
Sessió divendres 18 (models: Martina i Ariadna)
Making off: sessió de divendres dia 18, en la qual vam fer fotos a dos de les models; la Martina i l'Ariadna. Les fotos següents corresponen al moment en el qual vam començar a fotografiar a la segona model, l'Ariadna.
Les següents fotografies són les de la Martina, són una selecció de les millors, ja retocades en blanc i negre:
Les següents són de la segona model, l'Ariadna:
viernes, 18 de marzo de 2011
Novetats en el nostre projecte: l'espai, el format de les fotografies i les cites.
Ahir dia 17 de març vam parlar amb en Manel, el crític d'art, explicant-li el nostre projecte. Amb ell vam acabar de decidir tot el que ens queda per fer; i vem canviar alguns trets importants:
-Vam canviar l'espai a la turbine, dons el que teniem fins ara era bastant petit i no haguéssim pogut distribuir bé les fotografies sense que dongués sensació de "sobrecàrrega". Ara estem uns metres més enllà, amb un espai d'uns tres metres d'amplada aproximàdament. De seguida vam parlar amb el nostre "veí", al qual li va semblar molt bé la idea del nostre canvi i amb el qual ens "associarem" pel que fa a pintar la paret, dons tot i ser blanca, té algunes taques que caldria tapar, i hem pensat de pintar-la entre els tres. De moment, tenim pensat pintar-la blanca, tot i que també ens plantejem pintar-la negra; però està encara per decidir.
-D'altra banda, fent referència a les ressenyes que voliem adjuntar a les fotografies, consistents en testimonis de malalts de càncer o familiars d'aquests; parlant amb en Manel vam arribar a la conclusió que seria més factible i funcionaria igual de bé canviar aquests "testimonis reals" per cites d'autors que hagin escrit sobre aquesta malaltia. Aquesta recerca la portarem a terme amb l'ajuda de la nostra professora de català, la Carme, que està molt involucrada també en aquest projecte; i també amb l'ajuda d'en Manel, que ha ens ha proposat certs llibres i autors. Pel que fa al format d'aquestes cites, ens estem plantejant dues opcions: o bé penjar-les juntament amb les fotografies amb una base de paper i un petit marc negre, o bé escriure-les directament a la paret (que, com ja hem dit anteriorment, pintarem de nou de blanc) amb l'ajuda de plantilles per tal d'aconseguir un acabat més net i aconseguir un ventall més ampli de tipografies o estils. Sobre el color d'aquestes cites, està per decidir si serà negre, gris fosc, blanc en cas de qe la paret fos negra, etc.
- Sobre el format de les fotografíes, vam estar-nos plantejant les diferents opcions que teniem. Davant l'objectiu d'aconseguir que la fotografia en si i les cites siguin els protagonistes, i que no hi hagi cap element que faci perdre'n l'atenció o el protagonisme; ens trobem amb el següent:
- Les fotografies hauríen de tenir un tamany bastant gran, com a mínim Din-A4 o Din-A3; dons han de captar l'atenció i tampoc podem pretendre que el públic s'hagi d'acostar massa per apreciar-les bé.
- El marc i la presentació de les fotografies: El nostre projecte, al tractar d'un tema dur i "desagradable" com és el càncer, ens trobem en que no pot tenir un acabat "impecable", com ens va dir en Manel; dons es notaria massa contraposició entre el to amarg del tema i la presentació massa el·legant o tradicional. Per aquest motiu, una bona opció seria presentar-les en cartró-ploma, dons quedaria molt net però a la vegada senzill; però ens trobem amb l'inconvenient econòmic. Per això ens hem plantejat la opció de presentar les fotografies impreses directament en paper fotogràfic i penjar-les amb agulles. En lloc de marc, haviem dit de posar-hi un "marge" blanc amb un acabat entre difuminat i gastat, per tal de donar-li un aire incabat i barroer a la fotografia, contrarrestant així la serietat del contingut d'aquesta.
A partir d'aquests canvis, ens posem mans a la obra per tal d'anar avançant, dons paralel·lament hem de fer cròquis del nostre espai, actualitzar la llibreta, parlar amb la Carme sobre les cites, seguir realitzant els dibuixos dels òrgans ler a les fotografies i seguir fent fotografies als models.
-Vam canviar l'espai a la turbine, dons el que teniem fins ara era bastant petit i no haguéssim pogut distribuir bé les fotografies sense que dongués sensació de "sobrecàrrega". Ara estem uns metres més enllà, amb un espai d'uns tres metres d'amplada aproximàdament. De seguida vam parlar amb el nostre "veí", al qual li va semblar molt bé la idea del nostre canvi i amb el qual ens "associarem" pel que fa a pintar la paret, dons tot i ser blanca, té algunes taques que caldria tapar, i hem pensat de pintar-la entre els tres. De moment, tenim pensat pintar-la blanca, tot i que també ens plantejem pintar-la negra; però està encara per decidir.
-D'altra banda, fent referència a les ressenyes que voliem adjuntar a les fotografies, consistents en testimonis de malalts de càncer o familiars d'aquests; parlant amb en Manel vam arribar a la conclusió que seria més factible i funcionaria igual de bé canviar aquests "testimonis reals" per cites d'autors que hagin escrit sobre aquesta malaltia. Aquesta recerca la portarem a terme amb l'ajuda de la nostra professora de català, la Carme, que està molt involucrada també en aquest projecte; i també amb l'ajuda d'en Manel, que ha ens ha proposat certs llibres i autors. Pel que fa al format d'aquestes cites, ens estem plantejant dues opcions: o bé penjar-les juntament amb les fotografies amb una base de paper i un petit marc negre, o bé escriure-les directament a la paret (que, com ja hem dit anteriorment, pintarem de nou de blanc) amb l'ajuda de plantilles per tal d'aconseguir un acabat més net i aconseguir un ventall més ampli de tipografies o estils. Sobre el color d'aquestes cites, està per decidir si serà negre, gris fosc, blanc en cas de qe la paret fos negra, etc.
- Sobre el format de les fotografíes, vam estar-nos plantejant les diferents opcions que teniem. Davant l'objectiu d'aconseguir que la fotografia en si i les cites siguin els protagonistes, i que no hi hagi cap element que faci perdre'n l'atenció o el protagonisme; ens trobem amb el següent:
- Les fotografies hauríen de tenir un tamany bastant gran, com a mínim Din-A4 o Din-A3; dons han de captar l'atenció i tampoc podem pretendre que el públic s'hagi d'acostar massa per apreciar-les bé.
- El marc i la presentació de les fotografies: El nostre projecte, al tractar d'un tema dur i "desagradable" com és el càncer, ens trobem en que no pot tenir un acabat "impecable", com ens va dir en Manel; dons es notaria massa contraposició entre el to amarg del tema i la presentació massa el·legant o tradicional. Per aquest motiu, una bona opció seria presentar-les en cartró-ploma, dons quedaria molt net però a la vegada senzill; però ens trobem amb l'inconvenient econòmic. Per això ens hem plantejat la opció de presentar les fotografies impreses directament en paper fotogràfic i penjar-les amb agulles. En lloc de marc, haviem dit de posar-hi un "marge" blanc amb un acabat entre difuminat i gastat, per tal de donar-li un aire incabat i barroer a la fotografia, contrarrestant així la serietat del contingut d'aquesta.
A partir d'aquests canvis, ens posem mans a la obra per tal d'anar avançant, dons paralel·lament hem de fer cròquis del nostre espai, actualitzar la llibreta, parlar amb la Carme sobre les cites, seguir realitzant els dibuixos dels òrgans ler a les fotografies i seguir fent fotografies als models.
jueves, 17 de marzo de 2011
primeres proves amb òrgans : càncer de pulmons
Aquí tenim les primeres proves realitzades amb les fotografies amb blanc i negre del model masculí anterior, a les quals hem sobreposat tant dibuixos com fotogràfies de pulmons afectats de càncer (principalment per tabac).
En aquesta fotogràfia hem enganxat uns pulmons d'una imatge treta d'internet, però, la nostra intenció és seguir el mateix procediment però amb un dibuix realitzat per nosaltres mateixes, del qual ja estem realitzant esboços i aviat penjarem. Aquesta imatge, està editada/retocada per els programes; picassa i photoshop.
En aquesta fotogràfia, com és pot veure l'imatge sobreposada no és un dibuix, sinò, que és un organ real (imatge també treta d'internet). Aquesta fotogràfia està editada amb els mateixos programes que l'anterior.
miércoles, 16 de marzo de 2011
el nostre espai - lloc de treball
El nostre espai de treball està dividit en dos zones.
La primera seria, una que és la que utilitzem en les nostres sessions fotogràfiques ( pendent de penjar el video "making off", de la preparació de l'espai). Situat a Sant Antoni de Vilamajor, on recidim.
I la segona, seria, on treballem dia a dia i on acabarà exposat el nostre projecte, és dir, a la Turbine (espais d'arts) situat a la Roca Umbert (Granollers).
La primera seria, una que és la que utilitzem en les nostres sessions fotogràfiques ( pendent de penjar el video "making off", de la preparació de l'espai). Situat a Sant Antoni de Vilamajor, on recidim.
Aquesta és la imatge final de com va acabar el nostre espai un cop finalitzat el montatge. Com es pot veure al centre trobem una tela negre sobre dos plafons de fusta a mode de fons per les fotogràfies. A la part dreta de la fotografia, trobem un suport metàl·lic (estanteria), a la qual hi recolsem els dos focus i els calefactors. La finestra que trobem a l'esquerra de l'imatge, la tapem alhora de fer les fotografies, per tal de disposar només de la llum dels focus. Tot i això també s'ha de dir que a l'hora de retretar canviem el mobiliari de situació segons les nostres necessitats, i en certs moments hi introduïm altres suports. (focus addicionals, trípode, i tamboret, altres teles, etc).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)